Fons de coneixement
i experiència

GENT CONEX

Bonaventura
...Entrevista a un voluntari
Bonaventura Roure
Avui ha vingut a explicar-nos les seves experiències el Bonaventura Roure que porta molts anys a Conex i té diferents facetes en aquest organització: és professor de marqueteria, és voluntari de “Cangur amic” i vocal de la junta Conex.

Benvingut Bonaventura, què et sembla si abans de començar a parlar de Conex ens parles una mica de la teva trajectòria professional.
   -Vaig començar fent de mecànic, després vaig fer disseny i dibuix industrial, vaig projectar, vaig estudiar peritatge i després me’n vaig anar a enginyeria industrial i, al mateix temps, vaig anar treballant de qualsevol cosa que pogués sortir.
   A partir de llavors vaig deixar de treballar en enginyeria industrial i vaig entrar al camp de la informàtica. Vaig anar a IBM, vaig estar 25 anys treballant i donant assessorament  a moltes empreses de diferents sectors i després em vaig dedicar a la prevenció de riscos laborals fins el dia que vaig acabar, fins que em vaig jubilar.

Com vas conèixer Conex i com vas decidir-te a entrar-hi?
   -Bé, en principi l’esperit que donaves i et donaven.  Tu rebies, però també donaves. Vaig anar a classes de marqueteria i a partir d’allí vaig anar coneixent altres persones dins de Conex. Vaig conèixer al senyor Antonio, que ens estimàvem molt. Vaig conèixer a qui va ser el meu professor en marqueteria, un home molt hàbil i molt seu, creador i autosuficient, autodidacte. I un bon dia ell va començar a dir que no s’atrevia a comprometre’s a venir cada setmana i a veure si alguna altra persona agafava el relleu.
   Aleshores m’ho va proposar i jo els vaig proposar als companys del grup de marqueteria  si volien i m’acceptaven com a professor de marqueteria. Em van dir que sí, que tiréssim endavant i així fins ara.

Vas començar d’alumne, posteriorment vas passar a fer de professor. Vas entrar a fer classes de marqueteria perquè et venia ja de la teva professió d’enginyer, ja eres pràctic en aquestes coses, o va ser una novetat que vas voler començar?
   -Sempre m’havien agradat les manualitats i he anat fent en cada moment el que he trobat millor i m’ha estat més fàcil.

Actualment ets professor. Quants anys portes de professor de marqueteria?
   -Classes deu fer 4 o 5 anys ben bé.

Per què no ens expliques  com fas una classe de marqueteria? Com són les teves classes?
   -És difícil. Les “belles arts” per dir alguna cosa..., l’art encara que sigui dolent has de tenir una certa projecció i ganes de fer-ho. Si volen això, que vinguin a casa nostra.

Com estructures normalment les classes?
   -És realment fàcil. Hi ha uns principis bàsics de coneixements de que és la marqueteria i la fusta. La base de la marqueteria és la fusta que et pot donar moltes satisfaccions, però alhora també et pot donar molts mals de cap, i això ho veiem amb les grans obres de fusta, retaules, o palaus..., veiem que hi ha coses sensacionals i d’altres que penses “Mare de Déu”. Així que el primer que s’ha de fer és conèixer la fusta i que tinguin certa predisposició al dibuix.

Com a vocal de la junta, quina és la teva tasca? I què destacaries d’aquesta faceta teva?
   -No ho sé, és tan poca cosa. Perquè considero que a una junta si que aportes alguna vegada una idea, critiques o dones suport a alguna iniciativa, però en general la junta és una tasca d’equip i si no existeix això, una junta no serveix de res.

Ara m’agradaria que ens parlessis de la teva altra faceta a “Cangur amic”. Com vas conèixer “Cangur amic”? Com vas començar? De quantes persones has fet el seguiment?
   -(Vaig començar) quan em va semblar a mi que estava disposat mentalment i creia que tenia temps per fer-ho d’una manera continuada. Si t’hi dediques a això és perquè realment pots fer-ho perquè sinó val més que no t’hi dediquis. Em vaig atansar a en Manuel García, que era qui portava en aquella temporada “Cangur amic” de Conex i li vaig demanar “què era”, “com era” i “en què consistia”. El que em va dir em va agradar i, a partir de l’estiu, em va buscar a algú. Ell em va buscar una persona per després de l’estiu i em vaig trobar amb una persona que tenia 103 anys. Sabia 7 o 8 idiomes, indiscutiblement un d’ells era el llatí i l’altra el grec perquè ell havia estat professor de filosofia i director d’un col·legi. Vam fer molta amistat, vaig estar amb ell fins als 105 anys que va morir. Van ser dos anys i mig i va ser realment encantador i molt fructífer per mi.

Bonaventura, moltes gràcies pel temps que ens has dedicat explicant-nos les teves experiències aquí a Conex i espero poder tornar-te a entrevistar i que m’expliquis moltes més coses, sobretot de “Cangur amic”.

   -Moltes gràcies.

Gràcies a tu.    
Què pots fer tu?
Necessitem persones voluntàries que puguin dedicar setmanalment unes hores a col·laborar en el funcionament administratiu de l'assoiació o tinguin alguna matèria o coneixement per ensenyar.
Centres
Troba l'activitat que t'agrada al llistat de cursos i cerca el centre més proper on la fan.
Visitadors/es
Necessitem persones amb una sensibilitat especial que vulguin compartir el seu temps amb persones grans i necessitades d'acompanyament.