Els nostres autors

En fí, és la guerra....
(2023)

L'avi Pere va morir abans que jo vingués al món. Un dia, la seva dona, la meva àvia paterna, Júlia, va dir-me que tenia unes cartes d’ell, de l'avi Pere. "Com que t'agrada tant saber de la guerra civil, potser et farà gràcia tenir això". Eren les cartes que ells s'havien escrit durant la guerra, primer des del front i més tard des dels camps de concentració. “Són cartes personals, ens estimàvem molt... Van ser uns anys terribles”. Em va donar una capsa de sabates esgrogueïda pel pas dels anys. Dins, hi havia un tresor: totes les cartes que es van escriure durant la guerra.

Contes de Vida
(2023)

Convertir la vida en un relat, convertir la vida en màgia, on fades madrines es passegen fent realitat alguns desitjos, els morts tornen per explicar-nos històries i fins i tot els cotxes i els cavalls parlen. Aquests és el món que he construït per vosaltres. Benvinguts al metavers de  la literatura on tot és possible

El darrer brot d’Alzina
(2022)

En Jacky Alzina, l’hereu dels Alzines de Menorca és el darrer brot, l’únic descendent d’en Diego Alzina. Aquest era un menorquí, nascut a Maó, quan Menorca era governada pels anglesos. Aquest senyor va ser objecte d’una calamitat, de manera que els seus descendents van ser forçats a l’exili.

Entre els llibres i la vida
(2022)

En cap cas es podria dir més clarament, amb més raó, que en aquest recull que Carles Monfort ens presenta. Vida i llibres formen un sol itinerari, dibuixen un sol recorregut, es complementen tan íntimament, tan necessàriament, que cap d’ells s'entendria sense l’existència de l’altre.

Crònica de les fogueres de Sant Joan a l’ermita de la Cometa de Calp
(2022)

Cap paratge, per insignificant que siga, pot mancar d'història, perquè totes, antigues i modernes, grans i xicotetes, alegres i desgraciades, compten causes a les quals atribuir el seu estacionament, prosperitat o decadència. La «Crònica de les fogueres de Sant Joan a l’ermita de la Cometa de Calp», no és una història per a Calp, és la simple història de la partida rural de la Cometa «Cases de Torrat» en el seu últim segle.

La obsesión bárcida y la coca de sofrit
(Juliol 2022)

Sergio ens proposa una originalitat literària en la qual combina una història de romanticisme, intriga i acció amb les peripècies i l'estada del cartaginès Magón Barca des de la seva arribada a Nura (Menorca) en el 206 a. C. fins a la seva marxa del port de Magón (avui Maó) en l'estiu del 204 a. C. Un peculiar relat amb un final imaginari, escrit amb frescor, agilitat, sentit de l'humor i el punt just de cinisme, característiques pròpies de la personalitat de l'autor.

Història de l'art de planxar i els capricis de la moda
(Abril 2022)

La investigadora, Adela Vives Belmonte (Barcelona, 1947), ha dedicat molts anys de la seva vida a estudiar l’evolució de la conducta humana al voltant de la indumentària, estudi que l’ha dut a col·leccionar nombrosos i diferents models de planxes i estris necessaris per a respondre a les exigències que la moda de cada moment imposava. Amb aquest esforç ha expressat el sentiment que professa per la vida quotidiana de les persones.

No em fallaràs
(Març 2022)

Vaig néixer a Barcelona el 24 de febrer de 1950, on continuo residint.

Professionalment soc mestra i m’he dedicat tota la vida activa a l’ensenyament, passant per gairebé totes les etapes educatives. Des del setembre de 2013 estic jubilada.

Amor entre guerres
(Gener 2022)

Història del primer amor d'una jove catalana, la Kàtia amb Christopher, un nuvi francès, envoltada de les mentides dels pares d'ella i interrompuda per la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. Educada en dir sempre la veritat, la Kàtia canvia d'opinió quan els esdeveniments l'afecten. A Christopher el fa comprendre que ells no són els culpables i que potser ningú no ho és, només han estat les circumstàncies. Finalment, la noia pren una decisió que canviarà el futur de tothom.

Poemes de barraca
(novembre 2021)

Joan Triay Vidal (Es Migjorn Gran, Menorca, 1946), fins a la jubilació, el 2011, exercia d’assessor fiscal i comptable. Ara, tranquil·lament, es dedica a fer allò que sempre li ha agradat, però la professió no li permetia dedicar-s’hi gaire, a escriure. Tot i així, el 1990, amb el poemari Deu intents, guanyà el Premi Francesc d’Albranca de Poesia, de l’Ajuntament de Ferreries (Menorca). El 2016, ja jubilat, el relat Les estranyes restes d’un naufragi fou guardonat amb el XXIII Premi Illa de Menorca de Narració Curta; el 2019 participà en la XIV edició del recital Illanvers amb deu poemes publicats al número 19 dels Quaderns Xibau de poesia. A més, alguns dels seus relats han vist la llum en diferents llibres col·lectius, com Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu (2018) i Paraula d’Auster (2020), d’Òrbita Edicions; i en els llibres Peccata Minuta (2016), Mare Nostrum (2017), Tempus fugit (2018) i In Extremis, (2021), antologies de relats de La Isla de los escritores.